Font: FEDEAblog, Blog INEE
Millora el rendiment escolar de les nenes que hi ha mes nenes a les classes que nens? I com respon l'acompliment escolar dels nens quan hi ha més nenes a la classe? Els efectes de parells o iguals de les alumnes sobre les alumnes, o de les alumnes sobre els alumnes, ha estat objecte de debat des que es va generalitzar la coeducació a tots els nivells educatius. Es tracta a més d'un tema important per al disseny eficient del sistema escolar, ja que en alguns països s'ha viscut un resorgiment d'escoles separades per a nens i nenes.
Aquest és el tema que analitzem al nostre treball recent “Gender Peer Effects in School,a Birth Cohort Approach” (Ciccone i García-Fontes, 2014). El nostre resultat principal mostra un efecte d'iguales per sexe positiu i significatiu de la proporció de nenes sobre els resultats acadèmics dels nens, i positiu però estadísticament no significatiu sobre les pròpies nenes.
Els primers treballs empírics al camp de l'economia de l'educació, que van intentar estudiar els efectes d'iguals relacionats amb la distribució de nens i nenes, van utilitzar una metodologia basada en l'explotació de la variació natural en la composició per sexes que existeix entre escoles. El problema que presenta aquest enfoc és que les famílies juguen un paper important en la selecció d'alumnes entre diferents escoles. Per tant la distribució dels alumnes segons les seves aptituds no és exògena, si no que és fruit d'aquesta auto-selecció. Considerant que l'aptitud està òbviament correlacionada amb el rendiment exolar, no és possible estimar de forma consistent el efecte d'iguals per sexe usant la variació en la distribució de nens i nenes entre escoles que hi ha aquesta auto-selecció per part de les famílies.
Alguns treballs més recents eviten aquest problema usant un enfoc basat en la variació de la composició per sexes dins de les escoles; usant les diferències d'aquesta composició dins de les escoles per a un mateix curs escolar en diferents anys, analitzen els seu efect sobre el rendiment escolar de nens i nenes. Amb aquest nou enfoc, Hoxby (2000), amb dades de Texas i Lavy i Schlosser (2011), amb dades d'Israel, obtenen evidència empírica que la composició per sexes afecta l'aprenentatge a l'escola. La idea darrera aquest enfoc és que les diferències en la composició per sexes dins de les escoles per a un mateix curs escolar en diferents anys reflexen parcialment la variació natural en els naixements de nens i nenes, una variació que és aleatòria i exògena, i per tant no afecta l'estimació economètrica amb els problemes d'auto-selecció que mencionàvem anteriorment.
El tema de la coeducació i els efectes d'iguals relacionats amb la distribució d'alumnes i alumnes a les classes ha estat també objecte de debat a Espanya, però no s'han realitzat estudis dins de l'economia de l'educació, ja que no es disposava de les dades necessàries per poder estudiar aquest efectes empíricament. Les primeres dades que permeten plantejar aquesta anàlisi empírica provenen de les proves de Coneixements i Destreses Indispensables de sisè de primària de la Comunitat de Madrid. Utiltizant la mostra corresopnent a les proves realitzades els anys 2009, 2010 i 2011 hem estimat els efectes d'iguals per sexe a les escoles de primària d'aquesta comunitat. Els nostres principals resultats mostren un efecte d'iguals per sexe positiu i significatiu de la proporció de nenes sobre els resultats acadèmica dels nens. La nostra estimació mostra que un augment del voltant de 10 punts percentuals a la proporció de nenes millora els resultats generals i en matemàtiques dels nenes al voltant de 2,2 per cent d'una desviació estàndard. Aquest efecte representa aproximadament una cinquena part de l'efecte de tenir pare o mare amb estudis universitaris en lloc d'estudis secundaris. En quant a l'efete de la proporció de nenes sobre els resultats de les nenes, les nostres estimacions mostern que és positiu però no estadísticament significatiu. L'efecte que obtenim és consistent amb altres estudis que han obtingut evidència a favor de què una proporció més gran de nenes a l'aula implica un millor ambient que beneficia sobretot als nens, vegeu Lavy i Schlosser (2011) per a l'evidència empírica. Mirant l'efecte mitjà global, els nostres resultats impliquen que el rendiment acadèmic mitjà es maximitza quan la proporció de nenes és igual a la proporció de nens a les aules.
Al nostre estudi “Gender Peer Effects in School,a Birth Cohort Approach” (Ciccone i García-Fontes, 2014) expliquem en detall, mitjançant un model teòric, perquè, en presència d'una taxa positiva de repetició, l'enfoc basat en cursos escolars usat a aquests estudis preivs, presenta certs problemes per a l'estimació. Les taxes de repetició a Primària són relativament altes a Espanya, per aquesta raó, desenvolupem un nou enfoc sobre els efectes d'iguals per sexe dins de la cohort de naixement dins del curs escolar. Usant aquest enfoc, les dades mostren l'efecte contrari, és a dir un efecte positiu i significatiu de la proporció de nenes sobre el rendiment de les nenes, i no signifcatiu sobre el rentiment dels nens.
Quina és la raó per la qual l'enfoc basat en cursos escolars genera una estimació esbiaixada a sistemes on les taxes de repetició són positives? La raó més important darrere aquest resultat es pot entendre mitjançant una situació hipotètica. Suposem que les classes de primer curs de primària són totes de la mateixa mida, pero difereixen en quant a la proporció de nens i nenes per raons naturals, és adir, la variació aleatòria als naixements a l'àrea d'influència de l'escola en qüestió. Suposem també que no hi ha efectes d'iguals per sexe reals, és a dir, l'aptitud individual de cada alumne no es veu afectada per la composició de nens i nenes. Per últim, introduïm el supòssit que per raons aleatòries una classe comença en primer de primària amb una proporció de nenes més elevada que la mitjana dels cursos de primer de l'escola. A mesura que aquesta classe va avançant cap a cursos superiors, alguns alumnes repetiran curs i deixaran d'estar junts amb els alumnes de la seva cohort d'edat, mentre que la classse rebrà alumnes repetidors provinents d'una cohort anterior. Malgrat aquests canvis, la proporció de nenes entre els alumnes de la classe continuarà sent més elevada que la d'una classe que hagués començat primer de primària amb una composició per sexes equilibrada.
Considerem ara la proporció de repetidores dins de totes les nenes de la classe. A mesura que la classe progressa cap a cursos posteriors, la proporció relativament elevada de nens al curs inicial es tradueix en una proporció relativament baixa de repetidores entre totes les de la classe, sempre i quan el sexe de l'alumnat repetidor sigui independen de la composició per sexes de la classe. En altres paraules, les fluctuacions naturals en la composició per sexes de la cohort d'edat al primer curs es tradueixen en una associació negativa entre la proporció de nenes a la classe i la proporció de repetidores entre totes le nenes en cursos superiors. Aquesta associació permet entendre els efectes espuris que s'obtenen quan hi ha una taxa de repetició positiva i s'usa l'enfoc d'estimació basat en el curs escolar. Si els alumnes que no han repetit curs tenen un rendiment millor que els repetidors, com succeeix amb les nostres dades, una proporció relativament més gran de nenes al primer curs es traduirà en un rendiment mitjà de les nenes relativament millor a cursos superiors ja que la proporció de repetidores, que tenen un rendiment més baix, és més reduïda.
En aquest cas les fluctuacions exògenes en la composició per sexes a les cohorts d'edat es tradueix en una associació positiva entre la proporció de nenes i el seu rendiment acadèmic en cursos superiors, és a dir, efectes d'iguals per sexe espuris positius de nenes sobre el rendiment de les nenes, quan s'usa l'enfoc basat en cursos escolars. Per al nens l'argument és simètric i implica un efecte d'iguals per sexe espuri positiu de la proporció de nens al curs sobre rendiment de nens, i per tant, l'efecte per sexe espuri negatiu de nenes sobre nens en el curs (ja que la proporció de nenes i nens a un curs suma u).
Altre tipus de fluctuacions aleatòries inicials, sobre les aptituds dels alumnes o sobre els criteris que determinen la repetició de curs, també poden portar a estimacions que portin a conclusions equivocades quan hi ha una taxa de repetició positiva i s'usa l'enfoc d'estimació basatn en repetició de curs. L'enfoc d'estimació que proposem nosaltres, basat en cohorts d'edat, no té aquests inconvenients, si la proporció de nenes en diferents cohorts d'edat dins de les escoles es deu a la variació natural exògena dels naixements a l'àrea d'influència de l'escola.
Si tenim en compte les normes de matriculació a primària i la mobilitat dels alumnes entres escoles en la Comunitat de Madrid sembla un supòsit raonable. Comptem a més a les dades amb una sèrie de variables que descriuen característiques individuals i familiars dels alumnes que ens permeten verificar que la proporció de nenes a les diferents cohorts d'edat no està correlacionada significativament amb aquestes variables.
Referències
Ciccone, A i W. García-Fontes (2014). “Gender Peer Effects in School, a Birth Cohort Approach”. Documento de Treball, Universitat Pompeu Fabra.
Hoxby, C. (2000). “Peer Effects in the Classroom: Learning from Gender and Race” Variation. Working paper 7867, National Bureau of Economic Research.
Lavy, V. i Schlosser, A. (2011). “Mechanisms and Impacts of Gender Peer Effects at School”. American Economic Journal: Applied Economics, 3(2), páginas 1–33.
Antonio Ciccone (Universitatde Mannheim, ICREA, Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE)
Walter García-Fontes (Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE)