Sembla que s'ha començat a parlar sobre una unificació dels sistemes d'empaquetament per a diverses distribucions de Linux. Actualment hi ha sistemes diferents, sent potser els més importants el sistema Debian (amb extensió .deb que usen entre d'altres distribucions Debian, Ubuntu o Mint) i el sistema RPM (amb extensió .rpm, usat per RedHat, Fedora, OpenSuse i d'altres), però hi ha més, com per exemple el sistema Pacman de Arch Linux.
Això crea una gran duplicació d'esforços per a paquets que a nivell de programació es desenvolupen en la major part dels casos de forma comuna i no de forma separada per a les diferents distribucions. També genera una dificultat addicional per als usuaris novells en haver d'enfrontar-se a estils i formats diferents segons la distribució de Linux que proven o utilitzen.
Per tant una unificació en un sistema d'empaquetament únic seria una gran cosa, tant per als desenvolupadors com per als usuaris i per a Linux en general. Òbviament sempre hi hauria la possibilitat de continuar amb sistemes d'empaquetament alternatius, si així ho prefereix alguna distribució, perquè el desavantatge d'unificar els sistemes d'empaquetament és que es perd un dels aspectes de varietat que fan atractiu Linux. Ara bé, el conflicte es produeix entre els avantatges de l'estandardització i els desavantatges de la pèrdua de varietat.
Sembla també que la interfície del Centre de Programari Ubuntu agrada també a gent d'altres distribucions, que estarien pensant en utilitzar-lo en forma comuna per a aquest sistema d'empaquetament unificat. Ara bé, hi ha el problema de l'Acord de Llicència per a Contribucions que Canonical (empresa promotora d'Ubuntu) fa signar a tots els que vulguin contribuir als paquets que Canonical ha desenvolupat, entre d'ells el dit Centre de Programari Ubuntu. Això seria un obstacle perquè aquest paquet pogués convertir-se en la interfície comuna, i Canonical hauria de desvincular aquest paquet d'aquest acord de llicència perquè es considerés adoptar-lo com a tal.
L'aplicació que s'utilitzaria per a l'empaquetament en concret seria PackageKit.
Haurem d'estar atents doncs al desenvolupament d'aquesta iniciativa. Almenys a mi personalment m'agrada que els elements que es poden beneficiar d'economies d'escala, com ara el empaquetament del programari i el seu accés per un nombre d'usuaris que generin una base instal·lada important, comptin amb estàndards clars i ben dissenyats. La varietat vindrà pel programari disponible, que pot fer-se más gran si es compta amb una plataforma comuna, i no per la manera com està empaquetat.